El binioù és la cornamusa tradicional de Bretanya i possiblement l’instrument tradicional més estès a la zona juntament amb la bombarda. Aquests dos instruments conformen la formació bàsica de la música tradicional bretona: el sonerion, un duet molt comú en qualsevol festa popular bretona o fest-noz.
Últimament el binioù ha entrat en competència amb el biniou braz o gran cornamusa –la gaita escocesa– que per la seva popularitat, característiques tonals i potència és un instrument idoni per tocar en el bagad, també popular formació musical bretona. Aquest, el formen una gran quantitat de músics (gaites, bombardes, guitarra, baix elèctric…) i tot i que beu de la música popular bretona, els arranjaments dels temes son adaptats als cànons de la música actual.
Organològicament és molt similar a la resta de cornamuses (sac, bufador, grall, bordó), de canya doble i amb el bordó, recolzat sobre l’espatlla esquerra, com és habitual al nord d’Europa. La digitació és oberta i té la particularitat de no octavar ni de tenir forat per al dit polze a la part posterior del grall. La principal característica del binioù és la seva mida, ja que tant la pell com el grall i el bordó son força més petits que en qualsevol altra cornamusa (és una de les més petites d’Europa i de les més agudes del món: sol ser una octava superior a la resta de cornamuses).
El model que utilitzem a Els Berros de la Cort és un binioù del lutier bretó Gilbert Hervieux (https://www.tudual-hervieux.com) afinat en do (sol a la tònica).
