Considerant la resta d’instruments d’Els Berros de la Cort com a instruments tradicionals, podríem dir que el clarinet baix és un instrument nou. Té l’origen al s. XVIII però qui va aportar les millores definitives fou Adolphe Sax (inventor del saxofon) el 1836. És considerat instrument transpositor, de vent fusta, afinat en Sib i d’embocadura i canya semblant a la resta de clarinets. Degut a la seva mida i per facilitar-ne l’execució, va passar de ser tot recte, a tenir un disseny poc habitual, ja que es va corbar la campana i la part superior de l’embocadura. A més, se li va col·locar una pica o peu, per ajudar a suportar-ne el pes, a semblança del contrabaix. Sol estar fet de fusta de banús i hi trobem moltes claus per poder aconseguir un instrument totalment cromàtic.
Tradicionalment es troba en orquestres, bandes de concert, jazz… i per tant, podem dir que estem essent pioners en l’entrada del clarinet baix en el mon de la música d’arrel tradicional. Els Berros de la Cort, aconseguim amb el seu registre greu (sona una octava per sota del clarinet soprano) una potència sonora d’uns greus impressionant, una sonoritat òptima per a les nostres necessitats.
Aquest instrument és el primer que trenca la barrera del concepte d’instrument antic o tradicional dins el nostre grup. La necessitat imperiosa de contrastar el registre d’aguts que fins ara hi havia al grup amb una base greu en la secció de vents, ha fet que l’entrada del clarinet baix sigui una necessitat que ha quedat perfectament coberta.
