La mandola és un instrument de corda pinçada que consta d’un cos amb la tapa posterior plana i un mànec sobre el qual hi ha muntats quatre parells de cordes metàl·liques d’afinació variable segons les necessitats del músic.

La mandola pertany a la família d’instruments provinent del llaüt (de l’àrab al-‘ud (la fusta) per diferenciar-se d’aquells altres en els quals la tapa harmònica era feta de pell), tot i que l’extensa varietat d’aquests instruments fa molt difícil seguir-ne l’evolució. Les discussions sobre el grau de parentiu entre llaüts, bouzukis, mandoles i altres instruments de la família són molt habituals. De la mandola se n’han derivat de manera directa instruments com la mandolina o mandolina petita. La mandola és a la mandolina el que la viola és al violí.

La mandola està afinada una cinquena per sota la mandolina i té vuit cordes metàl·liques agrupades en quatre parells a l’uníson, afinades d’agut a greu: La, Re, Sol, Do. La mandola es pot afinar de diverses maneres, a gust i necessitat del músic, i és habitual fer-ho com la mandolina o el bouzuki irlandès.

Un recurs tècnic bàsic per fer sonar la mandola és el trèmolo: tocar alternativament les dues cordes a l’uníson, allargant així la durada de la nota.

La mandola desenvolupa un paper crucial dins la sonoritat d’Els Berros de la Cort. És la base harmònica i, juntament amb la percussió, un dels puntals rítmics del nostre so. La mandola utilitzada per Els Berros de la Cort ha sortit del taller del lutier Sedo García (http://www.sedoluthier.com).