El sac de gemecs (també conegut com criatura verda, mossa, buna, xeremia, ploranera… depenent de la geografia) és la cornamusa pròpia del nostre país, Catalunya. Tot i que durant força anys va estar en decadència, ara podem dir que torna a gaudir d’un estatus important dins la música tradicional arreu dels Països Catalans.
El model tradicional de sac de gemecs consta d’una pell de cabra (que acumula l’aire) sencera i cosida sense les potes del darrera a la que s’hi han unit, en els orificis naturals de l’animal –les dues potes davanteres i el cap–, el bufador, el grall (afinat en Do4) i una pinya de la qual en surten tres bordons, respectivament.
És fonamentada la idea que aquesta disposició de bordons caient endavant podria ser una reminiscència de quan la corona catalanoaragonesa era present a Itàlia, característica compartida amb alguna altra cornamusa, com la zampogna.
Els Berros de la Cort utilitzem un model de sac desenvolupat pel lutier Cesc Sans (http://www.sansluthier.net), anomenat “de bordons laterals”. Amb pell tallada i cosida per tenir una disposició de grall i bufador més còmode, està especialment pensat per a facilitar l’execució. A més, els bordons, que es disposen sobre el braç dret, son més fàcils d’aguantar.
El so del sac de gemecs és potent (doble canya) i la relació dels bordons (Do3 – Sol3 – Do4), poc usual en el món de les cornamuses, és molt plena. Els Berros de la Cort ens valem d’aquestes característiques particulars per oferir un plus de sonoritat en el moment de fusionar-lo amb instruments com la viola de roda, la gralla i la tarota.
