La tarota comparteix amb la gralla les bases morfològiques i els orígens històrics i geogràfics. La podem definir com la baula que enllaça les xeremies medievals i alguns dels instruments que trobem actualment en les cobles de sardanes, com el tible o la tenora.
La tarota és, però, més llarga que la gralla: té un registre més ampli per sota (arribant a Do2 sense claus i a La1 amb claus). És, per tant, l’instrument ideal per tocar amb la gralla i el sac de gemecs. Tot i haver-hi una tècnica pròpia de l’instrument, com que la proximitat organològica amb la resta d’instruments de doble canya és molt alta, fa que la base tècnica sigui, en gran part, compartida.
La tarota forma part d’unes formacions musical típiques a Catalunya: la cobla de tres quartans (tarota, flabiol i tamborí, i sac de gemecs) i la mitja cobla (tarota i sac de gemecs, o tarota i flabiol i tamborí), dues formacions encarregades d’amenitzar les festes majors abans de la creació de la cobla moderna. Actualment però trobem la tarota tant en formacions musicals tradicionals com modernes.
Per temes d’incompatibilitat en les afinacions entre la gralla i la tarota, fins fa ben poc a Catalunya no ha estat freqüent sentir-les sonant juntes en una sola formació. Aquest fet ha estat possible gràcies a les innovacions i el treball de lutiers creatius i agosarats com Cesc Sans.
Els Berros de la Cort tenim en la tarota la base melòdica necessària per a compensar el registre agut de la resta d’instruments de vent. Utilitzem els models de Tarota del luthier Cesc Sans (http://www.sansluthier.net).
