És una de les cornamuses pròpies de la zona central de França. És molt semblant, organològicament, a la resta de cornamuses. Se singularitza, però, per la distribució dels bordons: disposa d’un bordó a la tònica (Sol), que es recolza a l’espatlla esquerra (disposició típica dins el món de la cornamusa) i un segon bordó a l’octava del primer, que surt paral·lel al grall.
El model utilitzat per Els Berros de la Cort és l’anomenat de 16 pouces (Sol), però n’hi ha de 18, 20 i fins a 30 pouces (gran bourbonaise), amb les tòniques del grall cada vegada més greus. A la zona central de França són habituals les formacions de diverses cornamuses du centre en tonalitats diferents i combinades amb la viola de roda.
Una altra particularitat de l’instrument és la tonalitat del grall (Sol2), que ofereix un volum suau i que li confereix un so molt més melós i envoltant que la resta de cornamuses del grup, així com la digitació semitancada, que li dona un so particular en el moment d’ornamentar les melodies. Això el fa un instrument ideal per oferir un contrapunt sonor al sac de gemecs i el binioù bretó, de so molt més punyent.
La nostra cornamuse du centre és un model del lutier frisó Frans Hattink (http://www.doedelzak.com/).
